L’activitat consistirà a la descripció visual i tàctil del treball que desenvolupa el grup d’investigació de la professora Amaro a la Universitat de València, on la persona participant es trobarà amb un Pokémon salvatge (en aquest cas un bacteri). En primer lloc, haurà d’identificar el seu nom, i després estudiar una sèrie de característiques pròpies a partir de les activitats o tècniques realitzades, podent anotar-les en la seua fitxa en la Pokédex bacteriana (pareguda a una enciclopèdia de bacteris).

Breument, el gènere Vibrio és un grup de bacteris amb forma de bastó que habiten ecosistemes d’aigua dolça, salobre i salada. Encara que creixen en una àmplia varietat de temperatures, prefereixen aigües templades, i la seua abundància es correlaciona amb la temperatura. Per tal cosa, el canvi climàtic, en concret el calfament ràpid de zones costeres, fa que s’estenguen cap a zones on abans no n’hi havia. Per això, cada vegada més hi ha brots d’infecció d’aquest patogen en piscifactories, causant la mort de centenar i milers de peixos, com ara les anguiles (tant importants a l’Albufera de València), les tilàpies, entre altres.

Així doncs, el treball del grup consisteix en la recepció d’animals infectats, identificant el o els bacteris patògens a partir de cultius cel·lulars. Primer, els diferents bacteris s’aïllen en diferents medis de cultiu. Tot seguit, la seua identificació es realitza estudiant les seues activitats bioquímiques o detectant els seus gens. Per exemple, pel que fa a la identificació mitjançant tècniques bioquímiques, s’utilitza la tira API20e (imatge 1). A continuació, s’estudia el potencial virulent de la soca identificada d’aquest bacteri en diferents cultius utilitzant dos tipus d’agar: caseïna (per a veure la capacitat proteolítica) i agar-eritròcits (per a detectar la capacitat de lisar o trencar els eritròcits o globus rojos) (imatge 2).

Una vegada es coneix el potencial destructiu o virulent de la soca en qüestió, el següent pas és buscar un tractament adequat front al patogen. Per a això, s’utilitza la tècnica d’antibiograma (imatge 3), la qual consisteix al cultiu de la soca bacteriana sobre la que es depositen diferents antibiòtics en forma de disc; a les 24 hores de cultiu, s’analitza l’efectivitat dels antibiòtics estudiats per a inhibir el seu creixement. A més, el grup treballa desenvolupant vacunes comestibles per tal d’evitar una reinfecció posterior en els animals. En aquest cas, aquestes vacunes s’incorporen a pinso el qual s’utilitzarà per a alimentar als animals, quedant protegits front a la malaltia causada pel Vibrio.

A banda del treball que realitza el grup d’investigació de la professora Amaro, és un fet innegable que el canvi climàtic provoca greus conseqüències sobre el medi ambient. I aquest fet està relacionat amb la tasca del grup, ja que com s’ha comentat anteriorment, aquests bacteris són característics de zones templades, però l’aument de la temperatura terrestre ha provocat la seua migració cap a aigües abans més fredes, com ara el mar Mediterrani (imatge 4), infectant els animals aquàtics de la zona.

Finalment, també és important destacar que no tots els bacteris són roïns. Per exemple, existeixen les soques d’Aliivibrio fischeri (imatge 5) les quals habiten dins de l’organisme d’un tipus de calamar hawaià (Eupryma scolopes, imatge 6). Aquest bacteri li confereix bioluminescència en l’aigua, i aquest fet li serveix al calamar per a camuflar-se en l’entorn.

Les activitats plantejades es basaran en aquest treball del grup descrit anteriorment, sent segures i sense cap tipus de perill per a les persones visitants, ja que es treballarà amb models no patògens. En primer lloc, les persones que vinguen a l’activitat es trobaran amb l’estadi primer, on s’explicarà i es veurà visualment des de la recepció de l’animal malferit fins l’aïllament dels patògens i posterior cultiu. En aquest estadi, les persones visitants podran analitzar diferents tires API20e per a endevinar de quin patogen o patògens es tracten a partir dels colors de la tira amb una base de dades visual que es proporcionarà; en altres paraules, es trobaran amb Pokémon salvatges i hauran de descobrir de quin Pokémon (bacteri) es tracta.

A continuació, s’identificaran les característiques pròpies d’aquests “Pokémon” descoberts; es plantegen els estadis segon, tercer i quart.
El segon estadi consistirà a explicar com es realitzen els assajos de virulència per a aquests bacteris, i les persones visitants podran analitzar aquesta capacitat de destrucció a partir de cultius del patogen en agar-caseïna (lisi o destrucció de proteïnes) i agar-eritròcits (lisi de les cèl·lules de la sang, en aquest cas els propis eritròcits). Amb aquests experiments, les persones visitants podran quantificar a quina concentració els bacteris no són perillosos per als éssers vius.

Amb el tercer estadi, les persones visitants podran determinar quin o quins antibiòtics poden ser útils per fer front als bacteris estudiats. Per a això, es mostraran antibiogrames on es podrà quantificar l’efectivitat dels antibiòtics analitzats a partir de l’aureola formada per aquests sobre les plaques de cultius. A més a més, s’explicarà la possibilitat de desenvolupar vacunes comestibles per tal d’evitar una reinfecció posterior en els animals.

El quart estadi, i relacionat amb la temàtica de la jornada d’Expociencia 2022 “El canvi climàtic”, es mostrarà una sèrie de cultius d’aquests bacteris a diferents temperatures, demostrant que el canvi climàtic, en concret la pujada de les temperatures dels mars i oceans han ocasionat la migració d’aquest microorganisme des de regions més templades cap a aigües abans més fredes com ara el Mediterrani, afectant a la fauna autòctona de la zona.

Finalment, el cinquè estadi consistirà a divulgar que no tots els bacteris son roïns per als éssers vius. Es presentarà el cas d’un tipus de calamar (Eupryma scolopes) on aquest animal utilitza el bacteri d’Aliivibrio fischeri per a obtindre bioluminescència i ser capaç de camuflar-se en l’entorn i, a més, poder caçar.

Imatge 1. Tira API20e.

Així doncs, l’activitat proposta consistirà a un viatge del públic per tot aquest procés, des de l’arribada de mostres i identificació, passant per la caracterització dels patògens, fins arribar a un tractament per als mateixos, completant la Pokédex bacteriana. També es presentaran algunes soques d’Aliivibrio fischeri amb la finalitat divulgativa de fer veure que gran part dels bacteris són importants i necessaris per al medi ambient i per als éssers vius.

Imatge 2. Estudi de la virulència en agar-caseïna (dalt) i agar-eritròcits (baix).
Imatge 3. Antibiogrames.
Imatge 4. Increment de la temperatura a les costes degut al canvi climàtic.
Imatge 5. Fotografies del bacteri d’Aliivibrio fischeri amb el llum encès (esquerra) i el llum apagar(dreta).
Imatge 6. Fotografia del tipus de calamar hawaià (Eupryma scolopes).