L’activitat consistirà a la descripció visual i tàctil del treball que desenvolupa el grup d’investigació de les professores Amaro i Fouz a la Universitat de València, on la persona participant es trobarà amb un Pokémon salvatge (en aquest cas un bacteri). En primer lloc, amb el bacteri o Pokémon ja identificat, s’estudiaran una sèrie de característiques pròpies a partir de les activitats o tècniques realitzades, podent anotar-les en la seua fitxa en la Pokédex bacteriana (pareguda a una enciclopèdia de bacteris).
Breument, el gènere Vibrio és un grup de bacteris amb forma de bastó que habiten ecosistemes d’aigua dolça, salobre i salada. Encara que creixen en una àmplia varietat de temperatures, prefereixen aigües templades, i la seua abundància es correlaciona amb la temperatura. Per tal cosa, el canvi climàtic, en concret el calfament ràpid de zones costeres, fa que s’estenguen cap a zones on abans no n’hi havia. Per això, cada vegada més hi ha brots d’infecció d’aquest patogen en piscifactories, causant la mort de centenar i milers de peixos, com ara les anguiles (tant importants a l’Albufera de València), les tilàpies, entre altres.
Així doncs, el treball del grup consisteix en la recepció d’animals infectats, identificant el o els bacteris patògens a partir de cultius cel·lulars. A continuació, s’estudia el potencial virulent de la soca identificada d’aquest bacteri en diferents cultius utilitzant dos tipus d’agar: caseïna (per a veure la capacitat proteolítica) i agar-eritròcits per a detectar la capacitat de lisar o trencar els eritròcits o globus rojos) (imatge 1).

Imatge 1.

Estudi de la virulència en agar-caseïna (dalt) i agar-eritròcits (baix).
Una vegada es coneix el potencial destructiu o virulent de la soca en qüestió, el següent pas és buscar un tractament adequat front al patogen. Per a això, s’utilitza la tècnica d’antibiograma (imatge 2), la qual consisteix al cultiu de la soca bacteriana sobre la que es depositen diferents antibiòtics en forma de disc; a les 24 hores de cultiu, s’analitza l’efectivitat dels antibiòtics estudiats per a inhibir el seu creixement.


Imatge 2. Antibiogrames.     Imatge 3 Increment de la temperatura a les costes degut al canvi climàtic

A més a més, el grup treballa desenvolupant vacunes comestibles per tal d’evitar una reinfecció posterior en els animals. En aquest cas, aquestes vacunes s’incorporen a pinso el qual s’utilitzarà per a alimentar als animals, quedant protegits front a la malaltia causada pel Vibrio.
A banda del treball que realitza el grup d’investigació de la professora Amaro, és un fet innegable que el canvi climàtic provoca greus conseqüències sobre el medi ambient. I aquest fet està relacionat amb la tasca del grup, ja que com s’ha comentat anteriorment, aquests bacteris són característics de zones templades, però l’augment de la temperatura ha provocat la seua migració cap a aigües abans més fredes, com ara el mar Mediterrani (imatge 3), infectant els animals aquàtics de la zona.

Les activitats plantejades es basaran en aquest treball del grup descrit anteriorment, sent segures i sense cap tipus de perill per a les persones visitants, ja que es treballarà amb models no patògens. A més, aquestes activitats seran la continuació d’altra activitat anomenada “LA POKÉDEX BACTERIANA: identifica el teu Pokémon”. Així doncs, amb el patogen ja identificat, s’explicarà com es realitzen els assajos de virulència per a aquests bacteris, i les persones visitants podran analitzar aquesta capacitat de destrucció a partir de cultius del patogen en agar-caseïna (lisi o destrucció de proteïnes) i agar-eritròcits (lisi de les cèl·lules de la sang, en aquest cas els propis eritròcits). Amb aquests experiments, les persones visitants podran quantificar a quina concentració els bacteris no són perillosos per als éssers vius.
A continuació, les persones visitants podran determinar quin o quins antibiòtics poden ser útils per fer front als bacteris estudiats. Per a això, es mostraran antibiogrames on es podrà quantificar l’efectivitat dels antibiòtics analitzats a partir de l’aureola formada per aquests sobre les plaques de cultius. A més a més, s’explicarà la possibilitat de desenvolupar vacunes comestibles per tal d’evitar una reinfecció posterior en els animals.
Relacionat amb la temàtica de l’ExpoCiència 2023 (Jeroni Muñoz), es plantejarà que els Pokémon identificats poden evolucionar degut a forces externes, com les extraterrestres. Aquestes evolucions bacterianes, o mutacions, poden donar a lloc a bacteris multi-resistents. S’explicaran tècniques de mutació genètica emprades al laboratori i la seua finalitat. Així, tornaran a analitzar la capacitat de resistència als antibiòtics anteriors, obtenint nous valors per a incloure en la seua Pokédex.
Així doncs, l’activitat proposta, en conjunt amb l’activitat “LA POKÉDEX BACTERIANA: identifica el teu Pokémon”, consistirà a un viatge del públic per tot aquest procés, des de l’arribada de mostres i identificació, passant per la caracterització dels patògens, fins arribar a un tractament per als mateixos, completant la Pokédex bacteriana.